Una visió
macro sobre
el nostre entorn!
Textura, color, formes parcials. Tot el que la identitat dels objectes subjuga, surt a la llum quan la càmera s’hi apropa radicalment.
Concrecions d’un paisatge proper: Una visió macro del nostre entorn és un projecte impulsat pel Rampell en col·laboració amb les associacions Ariadna i Bloc 23. Es tracta d’una investigació artistica de tres entorns del paisatge del Camp de Tarragona utilitzant la fotografia macro, fixant-nos en els materials i formes presents, i no ens els objectes i les seves identitats. Els resultats estètics proposats son propers a l’estètica pictòrica abstracta, tot mantenint-se en la concreció pròpia de la fotografia. La investigació es farà publica a través d’una exposició itinerant que, de setembre a desembre de 2025 s’exhibirà a Tarragona, i Reus.
El projecte Concrecions d’un paisatge vol ampliar l’imaginari estètic i referencial sobre els paisatges del Camp de Tarragona a partir d’una investigació artística que, en cada edició, parteixi de premisses estètiques i tècniques diferents, fent públics els resultats a través d’una exposició itinerant.
En aquesta primera edició, la investigació es durà a terme a través de la tècnica de la fotogràfica macro; un tipus de fotografia on, a diferència del que és habitual, els elements representats hi apareixen tan grans o més que la mida real. L’exploració té com a referent estètic la tradició de la fotografia abstracta produïda a partir de la concreció extrema de les imatges.
La premissa consisteix en examinar el territori a partir d’un tipus de fotografia on l’apropament extrem a allò fotografiat elimina en gran part la identitat dels objectes fotografiats i en subratlla les qualitats usualment subsumides en la seva identificació, com son la textura, el color i la forma parcial.
Tot i que els resultats son propers a les formes pictòriques abstractes, es tracta d’una fotografia concreta més que no pas abstracta, ja que no hi ha un joc de la càmera en el sentit de desenfocaments, moviments, preses dobles o fotomuntatges. Tampoc és una càmera que té per objecte principal els contrastos de llum o les formes geomètriques de l’arquitectura. No és una càmera que pinta, sinó una càmera que selecciona enquadraments i els presenta amb nitidesa. Com la música concreta, construeix abstracció a partir de la descontextualització dels materials trobats, però no els descontextualitza a partir d’efectes i tècniques de postproducció, sinó únicament de l’enquadrament de gran proximitat. En aquest sentit, té totes les característiques d’una fotografia objectiva, quasi forense, malgrat que temàticament defuig l’objectificació. Així, tot i ser una exploració dels elements presents al paisatge, a nivell motivic es troba al límit exterior de la fotografía de paisatge típica, que mostra espais dins del món, ja que es concentra en les tessel·les mínimes, en els components que conformen els paisatges i no ens els conjunts generals.
Aquesta exploració es centra en la interacció estètica entre els materials naturals i els artificials en el nostre entorn, entenent que la modificació humana del paisatge no tan sols es produeix a nivell arquitectònic, sinó també al nivell dels fragments de materials de tota mena presents als nostres territoris. Així, és una fotografia que proporciona informació sobre els materials presents sobre la superfície del territori, sobre com es mesclen i interaccionen, així com indicis dels processos estratigràfics que els compacten.
Sovint, la fotografia de paisatges emmascara o gira la cara a la presència de materials considerats lletjos o que trenquen amb una visió idíl·lica. Tots som vagament conscients d’aquesta irrealitat, d’aquesta visió turistificada d’una bona part de la fotografia de paisatges, que exclou del pla els elements que trenquen una narrativa preestablerta de gaudi del patrimoni històric i natural. I malgrat ser-ne conscients son aquesta mena de fotografies idealitzades les que solen conformar el nostre imaginari paisatgístic, ple de platges, camps i muntanyes misteriosament lliures de plàstics, ple de monuments retallats del seu entorn material i social per enquadraments prefixats, plens d’objectes però alleugerits de la diversitat material.
Aquest projecte implica mirar de dret i de ben a prop la diversitat de materials presents al nostre territori. Deixant la identificació dels objectes al públic, s’estableix un joc amb la memòria sobre els objectes i els materials que els componen i, alhora, un segon joc conceptual sobre la jerarquia de valors amb la que jutgem desitjable o indesitjable la presència d’aquests materials al nostre entorn. Com que son indesitjables, sovint no son recollits en els projectes fotogràfics, però aquest rebuig del que podríem anomenar una falsa consciència fotogràfica impedeix que s’estableixi la consciència pública que ajudaria a eliminar-los del territori, si és el que realment desitgem.