QUI SOM
El Rampell neix per explorar les interrelacions entre art, cultura i pensament contemporanis, així com d’aquests vectors amb la tradició, el territori i la societat.
Entenem que tota pràctica contemporània és alhora una pràctica situada, és a dir, una pràctica conscient del seu entorn, el qual es constitueix d’una matriu de factors naturals i digitals, socials, històrics, ideològics i intel·lectuals. Per això mateix, tota pràctica contemporània també és un diàleg amb la seva pròpia tradició.
El Rampell neix per promoure una descentralització de les pràctiques contemporànies. La modernitat i la primera contemporaneïtat han estat fortament centralistes, i així ha estat també l’articulació territorial del nostre país. Les grans ciutats han estat els nuclis on s’ha produït i des d’on s’han irradiat les noves tendències. El camp ha estat, com a molt, una temàtica a consumir a ciutat. Així, el Mont-roig de Miró o l’Horta de Sant Joan de Picasso han acabat a Paris o Nova York; una mica com els productes de l’horta que acaben a un supermercat llunyà.
Al Rampell entenem el Camp de Tarragona el món com un camp de nuclis en xarxa on volem dur a terme propostes distribuïdes. Hi ha diversos camps i diverses articulacions possibles. Apel·lem a l’enorme polisèmia del terme “camp” per entendre una constel·lació d’interseccions possibles.
El Rampell neix per contribuir a aquesta democratització de la cultura contemporània i vol fer-ho tot establint col·laboracions amb altres actors locals per a fer-hi xarxa.
VALORS
CONTEPORANEÏTAT
Perquè ha desbordat les seves antigues fronteres i s’hibrida de nou amb la vida i la tecnologia de maneres inesperades. Moviments, signes, històries. Tinta, pantalla, altaveu. Colors que vibren, sons que et toquen, cossos que es mouen. Tècniques que produeixen efectes i sent
ART
Perquè ha desbordat les seves antigues fronteres i s’hibrida de nou amb la vida i la tecnologia de maneres inesperades. Moviments, signes, històries. Tinta, pantalla, altaveu. Colors que vibren, sons que et toquen, cossos que es mouen. Tècniques que produeixen efectes i sentits.
PENSAMENT
Perquè pensem amb paraules. Pensem amb el cos. Pensem que algunes coses han de canviar. Pensem que pensem, que ens movem, que veiem, que sentim. Pensem que ens agrada. A vegades volem reflexionar sobre aquestes coses i prenem notes. Volem escoltar les veus de l’experiència. Sovint pensem més del que creiem.
TERRITORIS
Sempre ambigus, alhora literals i metafòrics. Un territori no és només un tros de terra. Àmbits virtuals, camps de complexitat creixent plens de possibilitats que s’actualitzen al Camp de Tarragona. Explorem múltiples territoris, com el de la música, el de la informàtica, el de la tradició oral, etc.
TRADICIÓ
Perquè tota mirada contemporània és un diàleg amb la seva tradició. Conscient o inconscient, volgut o sobrevingut; d’acceptació acrítica, de rebuig o de diàleg. Construcció d’una nova tradició, d’una tradició alternativa, oblidada o inventada. La memòria ens travessa i sovint també l’anem a buscar. Aspirem a fer que, el que produïm de nou, esdevingui memorable.
INTERVENCIÓ SOCIAL
Perquè impulsa projectes transformadors que serveixen per generar sentiment de pertinença, empodera les persones de cada territori, convertint-les en protagonistes, i fa més accessible la cultura a tothom.
DEMOCRATITZACIÓ DE LA CULTURA
L’art pot intervenir en la societat. Pot ser utòpicament polític o curativament concret, podria ser fins i tot no fer res i escoltar per tal que tot sigui fet. Propiciar l’expressió, tenir cura dels espais físics i simbòlics, crear xarxes, per formar un nou territori.
DESCENTRALITZACIÓ
Perquè la intervenció se situa més enllà dels nuclis urbans i genera tendència cultural també des dels territoris més rurals. Perquè per democratitzar cal descentralitzar.